Hello!
Primera setmana de cole despres de vacances, moltes coses a explicar, aquesta entrada sera llarga!
El primer que em va passar va ser que diumenge a la nit, parlant amb amics meus pel xat del facebook, em van dir que dilluns no hi havia cole! Gran sorpresa i alegria, pero al principi no sabia si m'estaven fent una broma, si era que si que n'hi ha pero ningu hi va, o si de veritat no n'hi havia. Era tan tard quan m'ho van dir que la "mare" ja dormia, pero es va aixecar del llit per confirmar-ho. I si, a la web de l'escola ho posava, aixi que dilluns no hi havia cole. Vaig passar-me el dia a casa relaxadament, tocant la guitarra i al sofa! I despres, per sopar, vaig tornar a cuinar i aquest cop vaig fer Risotto.. Estava prou be, pero hi ha moltissim marge de millora!
Dimarts ja si que va tocar anar al cole. Dia normal i corrent, excepte pel fet que ens van dir que dijous vindria a visitar-nos un tal John Key. La gent es va sorprendre, pero tampoc els hi va semblar tant extrany. Quan va acabar de parlar la profe, li vaig preguntar que qui era aquest tal John Key al meu company de taula, i em va dir "El primer ministre", i jo "Llavors es el que mana mes, no?", "Si", em va dir. Es veu que aqui es normal que el Primer Ministre visiti de tant en tant escoles i instituts, pero que no ho es gaire que vingui a un poble petit com el nostre. El que passa es que just li agafa a mig trajecte entre les dues ciutats mes importants de l'Illa Sur, i aixi aprofita per fer una paradeta. D'aquest dia, tambe cal dir que vam fer una d'aquelles assamblees en que es reuneix tot l'institut, i vaig haver de pujar a l'escenari a recollir un diploma d'una cosa de basquet. La cosa graciosa es que aquell dia tenia calor i m'havia tret el jersei i llavors el que portava per fora era la camisa. La camisa, tots els nois que la porten per l'institut la porten per fora, pero es veu que si puges a dalt de l'escenari o fas alguna cosa aixi de mes serietat, te l'has de posar per dintre. Jo no ho sabia, i vaig pujar davant de tothom amb la camisa per fora...
El dimecres, em va venir un professor que te un carrec a dir-me que aixo no havia de passar. M'ho va dir de bones eh. I despres alguna altra professora tambe em va dir alguna cosa... A part d'aixo, dimecres vam jugar un partit a la lliga del poble, la lliga en que hi ha gent gran i el nivell es.... i vam guanyar! Era l'equip que anava segon aixi que va ser una mica mes competit.
Dijous no va passar res especial, a part de que va venir la meva "germana" des de la ciutat on esta estudiant (la ciutat dels terratremols) a passar el dijous i el divendres a casa ja que era el meu aniversari. Ah, si que va passar! A primera hora vaig fer el concurs de mates, que era tipu proves cangur, es a dir, entre que d'aixo no en tinc gaire idea i que era en angles i algunes coses no les entenia... I despres, va ser el dia en que va venir el Primer Ministre!!!
Doncs per rebre'l, vam canviar l'horari. Vam dinar una hora abans, i despres vam anar cap a la sala d'actes. Van vigilar que estiguessim tots ben vestits, la corbata ben posada i tot perfecte, i just abans que entres ens vam posar tots de peu. Un cop va ser a dintre, vam cantar l'himne, i despres va estar una estona parlant. No era cap discurs politic, mes aviat dirigit cap al tipus de public que erem, un institut. En acabar aixo, va dir que tenia especial interes en parlar amb els del meu curs i un any mes. Aixi que en anar cap a fora, estavem tots mes o menys al seu voltant. Durant el seu discurs, havia dit que la seva filla just acabava d'arribar de Fransa on hi havia anat amb AFS (la meva organitzacio tambe!). Aixi doncs, quan estavem tots al seu voltant, em vaig acostar, i despres de dubtar-ho una bona estona em vaig atrevir a presentar-me i demanar-li una foto. Vaig ser el primer de l'institut en fer-ho i nomes dos persones mes es van atrevir!!! Pero es que vaig pensar que una foto amb el primer ministre de Nova Zelanda tampoc no l'hagues aconseguit mai sino aixi que... Aqui us la deixo!
Una cosa graciosa es que a fora de l'institut hi havia unes protestes en contra del president. Eren 10 persones o aixi...
Ara a l'institut ha arribat una escola de japonesos d'intercanvi. Son com uns 30 i els kiwis no estan gaire contents amb ells... Es veu que venen cada any! A mes a mes, tambe han arribat molts filipinos i gent d'illes properes perque arriba l'epoca de munyir les vaques i a les granges necessiten molta gent, llavors molts nois joves venen cap aqui durant aquests mesos.
I arribem a divendres, el dia del meu aniversari. Gracies al Facebook, a l'escola sabien que era el meu aniversari i tots em van felicitar, fins i tot alguns em van cantar el "Happy Birthday"! Pero el dia a l'insti va ser bastant aborrit, perque els amb que mes em faig a l'escola estaven en una excursio i falta la meitat de la gent del meu curs... Despres del cole vam anar amb la "germana" i la "mare" de compres a la ciutat mes o menys gran que tinc aprop, aquella on vaig arribar en l'ultim vol i aquella on juguem una altra lliga cada divendres. Despres d'estar un rato comprant (no per mi, que ja hi havia anat un altre dia, sino per la germana sobretot..) vam anar a sopar. Vam sopar encara mes aviat del normal, a les 17.30. Despres d'aixo, vam anar a fer un tomb i la "mare" va tornar cap a casa mentre la "germana" i jo vam anar al pavello ja que jo jugava a les 20.00. El partit era important perque si guanyavem ens clasificavem per les semifinals com a 3rs, cosa que vol dir que ens enfrontem als 2ns. Si perdiem, ens classificavem com a 4ts, per tant haguessim jugat contra els 1rs que segons diuen son bastant inassequibles... Vam guanyar aixi que divendres que be toca semifinal! Despres d'aixo, vaig tornar a sopar, aquest cop amb la gent del basquet, vam comprar unes pizzes (sense gluten!!) i vam anar a menjar-nos-les aprop de la platja! Va estar molt be. En acabar, vaig tornar cap a casa amb el cotxe d'un amic, ja que la "germana" se'n va tornar cap a la ciutat on estudia.
Dissabte al mati el vaig passar trucant a la familia perque em felicitessin! A la tarda-nit teniem una trobada d'AFS. Despres de dinar vam preparar una mica de menjar per portar-lo a la trobada i vam anar cap alla. La trobada era a Oamaru, una ciutat propera, i anavem a casa d'una familia que te un noi d'intercanvi a sopar. Va ser molt diferent de la trobada que vaig fer a Catalunya mesos abans de venir. Aqui erem tres nois i una noia i les nostres families (pares i mares), una noia kiwi que acabava d'arribar d'haver passat un any al Quebec i un home que deu ser el que mana a AFS a la nostra zona. La noia que hi havia era de les Islas Feroe! I els dos nois eren argentins! Quan me'n vaig enterar va ser una gran alegria saber que aixi podria parlar castella un ratet. Pero la veritat es que no estavem autoritzats a fer-ho i vam parlar la majoria d'estona en angles. Pero igualment vam aprofitar per parlar de futbol, de Messi, i de coses d'aquestes que aquesta gent no pot entendre. Un dels argentins va arribar mes tard i no hi vaig parlar gaire, pero amb l'altre si. Va ser la primera persona que vaig coneixer aqui que sabia que era Catalunya!!! Increible, i em va explicar que aixo de que els argentis diuen que Messi no s'esforsa a la seleccio no es veritat, pero que ells segueixen tenint a Maradona per davant, i tambe em va explicar que era de Boca. Es va sorprendre que tambe a europa es tinguin els Boca-River com grans partits als que tothom voldria assistir. Nomes vam parlar castella en alguns moments, quan ningu ens sentia. Sobretot ell el va utilitzar per dir que el seu pare era un "voludo" i que "shevavan a matar"!! Que gracios! Em va agradar molt coneixer altres estudiants d'intercanvi, sobretot aquest argenti. Tot aixo va acabar cap a les 21.30, i llavors vam tornar cap a casa. De tornada, em van deixar a un pub on els meus amics havien anat a veure els All-Blacks. Despres vam anar tots junts a casa d'uns nois (que no se qui son!!) i vam estar alla un bon ratet. Era una casa d'uns quants estudiants que viviem junts. Em van dir que allo no era una "festa" sino que nomes era unes "begudes" quan els hi vaig preguntar si les seves festes eren aixi. Estavem tots al menjador de la casa, amb musica, una play station, begudes i poca cosa mes. Com jo, els meus amics ho van trobar aborrit i vam marxar aviat. El cap de setmana que ve es preveu millor segons diuen...
I finalment diumenge, no he fet gaire res. Nomes anar a missa, molt aborrida! Cada diumenge puc triar si anar a la del pare o a la de la mare, i avui he triat la de la mare que mai hi havia anat fins ara. Mai mes. Molt llarg i aborrit, i massa estona drets. Tota l'estona cantant cansons. Prefereixo l'altra. Pero m'han donat una cosa de xocolata per ser el meu aniversari!! (pero tenia gluten...)
Eso es todo!
Com haureu pogut comprovar he anat dient els meus AMICS. Pot ser es una mica extrany considerar-los amics si fa un mes que se que existeixen i unes setmanes que els comenso a coneixer, pero son els nois que em tracten millor, m'ofereixen anar amb ells, en els que mes puc confiar aqui i amb els que millor estic. Aixi que crec que amics es el millor terme per utilitzar...
Aquesta setmana crec que si que si que fare l'entrada amb les diferencies i com visc aqui... espero tenir temps.
Bye!
